Per trobar solucions cal claretat. Les solucions es troben, com deia Einstein, en un nivell superior de consciència d’on et trobes ara. En aquest nivell superior hi ha claretat.
Per trobar “una solució” hem d’entendre bé la naturalesa del que anomenem ” un problema”. Normalment definim un problema com una circumstància no desitjada. Però realment, des d’un nivell superior on hi ha claretat, “un problema” és una “circumstància vista sense claretat”. Amb claretat deixem de veure aquestes circumstàncies com “un problema a resoldre” i ho veiem com el què és: unes “circumstàncies que hem atret per algun motiu”.
De la mateixa manera que l’odi és manca d’amor, “un problema” és com “la foscor”: manca de claretat o llum.
La “foscor” no és quelcom que puguem “resoldre” perquè en primer lloc la “foscor” no té existència pròpia. La foscor és absència de llum. Si hi ha llum, no hi ha foscor, i si no hi ha llum, hi ha foscor. Si veiem la foscor com un problema a resoldre, hem deixat de veure-hi amb claretat. La foscor no és el problema. El “problema” és la manca de llum. Només cal encendre el llum i la foscor desapareix. De la mateixa manera, els nostres “problemes” son absència de claretat (la nostra llum).
Tot això sona molt bonic, però com ho aplico?
El primer pas per resoldre qualsevol problema és preguntar-te en quin grau assumeixes la responsabilitat sobre aquesta circumstància que has atret i no desitjes. Un 10% ? Un 30%? Un 50%? En quin grau “veus” que ets responsable d’això que has atret i anomenes “problema”?
El coaching t’ajuda a veure-hi amb claretat: això que has atret ho has creat d’una manera conscient o inconscient. Fins que no “vegis” que ets 100% responsable d’això que ara anomenes “problema”, la solució no estarà al 100% a les teves mans. Per trobar la solució et cal claretat, i quan la tens saps que ets responsable de l’origen d’aquell “problema” i al mateix temps veus on està la millor solució.
Assumeixes plenament la teva responsabilitat?
“Ser responsable” no vol dir només “assumir les conseqüències dels nostres actes” sino “assumir que tot el que vivim és conseqüència d’algun dels nostres actes o omisions”.
Sovint ens queixem de que no som prou…no tenim prou…o no fem prou…o que som massa…tenim massa…o fem massa…En qualsevol cas, ens queixem quan la realitat que percebem no és la que volem. Veiem les “arrels” del que ens succeeix? Des del punt de vista del coaching: una queixa és més que una pèrdua d’energia personal; és una manca d’assumir la nostra responsabilitat fruit d’una manca de claretat.
Sóna dur? Pot ser veritat que sigui responsable de tot el que em succeeix?
Hi haurà gent que dirà que sí, i n’hi haurà d’altra que dirà que no. No importa el que diguin o creguin el 99% de la resta del món. Només importa el que per a tu sigui veritat. I la veritat no es troba analitzant o reflexionant sinó que es troba “veient” la falsetat del que és fals.
O si vols utilitzar una dreçera més pràctica, observa si creure que “ets 100% creador de tot el que et succeeix (bo i dolent)” t’ajuda o no. Si et fa sentir més responsable i això et dóna força, aleshores assumeix aquesta creença com la teva nova veritat.
Al final busquem resultats, i per això cal claretat per prendre decisions correctes. No deixem que algunes creençes ofusquin la nostra percepció de la realitat i limitin el nostre potencial. Com a coaches mirem quines creençes s’amaguen per sota de la teva consciència. Son aquestes les més perilloses doncs no saps que tens una creença limitadora! Manifestar el teu potencial passa per reconèixer la falsetat de les teves creences inconscients i ser responsable.
.
