L’error típic al fer un curs de coaching o buscar un coach personal

L’error típic al fer un curs de coaching a Barcelona és per un costat NO haber experimentat coaching abans, i per l’altre, NO estar compromés amb el propi creixement personal.

Si no hi ha una búsqueda sincera del teu potencial intern, no té sentit que facis coaching. El coaching no és una tècnica; és un procés d’entrega i contacte amb el teu propi Ser Interior. L’error típic al fer un curs de coaching és fer-lo sense estar obert a la propia transformació. Això vol dir, per exemple, que si fumes i contamines la teva ment i el teu cos, no estàs preparat per fer un curs de coaching. Tècnicament sí ho estàs, però espiritualment no. Seria com si una persona amb vocació de ser “metge” es llançés a estudiar la carrera sense estar disposat a deixar la droga (nicotina, alquitrá, etc) que deteriora la seva salut. El coaching és per aquelles persones compromeses amb el seu propi creixement personal. I el compromís es demostra amb els hàbits, no amb les intencions.

Hi ha moltes escoles (i estils) de coaching. Si sents la crida a aprendre coaching (sí, el coaching sol ser una “crida”, és vocacional), busca’t un coach primer. O millor encara, busca’t 3 coaches de diferents escoles i experimenta al menys una sessió amb cadascún d’ells. En altres paraules,descobreix el coaching VIVINT-LO en la teva pell . No el descobreixis en una sessió introductoria d’una escola que el que vol és vendre’t el seu curs/programa.

L’error típic al buscar un coach és que probablement no t’has parat a reflexionar i sentir què necessites. Hi ha gent que busca un coach quan en realitat necessiten una altra cosa. Però n’hi ha què sí el necessiten i no saben exactament per a què, i això els fa difícil saber quin coach els convé. Per això, abans de llançar-te a buscar un coach et recomano que et relaxis i facis aquestes tres preguntes:

• 1. Aclareix allò que vols
• 2. Defineix allò que necessites
• 3. Escull la millor alternativa

La primera pregunta que t'has de fer és: "Què m'agradaria que passés a la meva vida si no existís el fracàs ni els diners fossin un problema?" I escriu durant 20 minuts sense censurar. Després llegeix-ho i ordena les idees. Prioritza-les. I pregunta't si el què has escrit està alineat amb allò que realment t'importa, amb els teus valors. I després llegeix-ho a algú de confiança i escolta què et diu. Pensa en Gran!

El segon pas és definir "Què necessites Ser i Fer per tenir això tan important que vols?". Agafa el paper, i fes-hi dues columnes (una amb "Ser" i l'altra amb "Fer") i escriu. Mira si ho escrius en primera persona, és a dir, situant-te com a autor responsable de la teva vida (i no com a víctima de les circumstàncies).

Pensa que primer és el Ser per poder Fer (amb majúscules també):

El tercer pas és que et preguntis què faria possible el que has escrit, i si "un coach em pot ajudar a Ser i Fer això que necessito" o bé hi ha altres millors solucions.

El coaching és bàsicament l'art de fer-te sortir fora de la teva zona de confort (re-conectant amb la Confiança del teu Interior) de manera que avancis i et sorprenguis de tu mateix/a.

Aquest video t'explica força bé què aconsegueixes amb el coaching:

Si et prens el temps per fer-te aquestes 3 preguntes, sintonitzaràs amb la teva necessitat real. I si decideixes anar a buscar un coach, atrauràs aquell coach que més et convé i sabràs reconèixer-lo quan el trobis.

Aleshores, et suggereixo que busquis dos o tres coachs i que els truquis a tots. Quan els truquis, mira si hi ha “connexió” amb aquell coach. És molt més que “confiança”; és que sentis que aquell coach et sap escoltar i comprendre.

Si sents que has trobat el coach que et pot acompanyar en el teu procés de creixement, pren la decisió amb valentia, sense por. Si t’ho penses massa és probable que no ho facis, doncs el coaching requereix que surtis fora de la teva zona de confort (i a l’ego això no li agrada). Si no saps quina és la decisió correcta, et recomano que deixis la decisió per passat demà (hi ha persones com jo, que necessitem “consultar-ho amb el coixí” abans de prendre una decisió important).